Quina casualitat, un altre cop aquella frase… / Qué casualidad, otra vez aquella frase… / What a coincidence, once again that phrase…

  • Voltants de març del 2011….

Els dos entràvem emocionats i ansiosos a la sala Razzmatazz de Barcelona. Feia escassos 45 minuts que havíem sortit de l’aeroport del Prat, aquest cap de setmana el passàvem junts a Vilafranca. El motiu principal n’eren les entrades que teníem pel concert d’un dels nostres grups preferits, Love of Lesbian.

Aquella nit preveia molts moments màgics, un d’ells estava a punt d’esdevenir sense dubte un dels més especials que hem compartit junts, un d’aquells que recordarem tota la vida.
Ja havia passat més de mig concert, acalorats i amb alguna que altra copa a “les esquenes”, escoltàvem, ben agafats de la mà, en Santi Balmes cantant “Un dia en el parque”. Ja de per si la cançó emociona, però en el moment àlgid, tota la multitud present a la sala escoltant en silenci, va pronunciar aquella frase que tant ens va marcar. Aquella frase que en un futur tindria tant sentit per nosaltres.

  • Finals del 2011…

Santi Balmes, cantant del grup Love of Lesbian, inicia un nou camí pel sector literari i publica el seu primer llibre. La protagonista del llibre es diu Martina. “Quina casualitat!! Sempre hem dit que si algun dia tenim una filla li direm Martina!!” vam pensar.
La protagonista del llibre passa por a les nits. Creu que sota el terra de la seva habitació hi ha un món paral·lel on hi habiten monstres que caminen de cap per avall. El títol del llibre ens era familiar…sí, aquella frase…una altra casualitat segurament…

  • Finals d’Agost de 2014

Estem a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Estem a l’habitació amb la nostra filla Martina. Sí… com la protagonista del llibre. Acabem de passar el pitjor mes de la nostra vida i ens la marcarà per sempre. Hem viscut el millor, el seu naixement, i el pitjor, hem estat molt i molt a punt de perdre-la.

Ja tenim diagnòstic i ara toca fer el cor fort, toca mirar endavant. En un dels moments en què estem els tres sols a l’habitació, en silenci, fent reflexió dels moments viscuts, ens ve al cap aquella frase…

N’hi ha que en diuen casualitat, n’hi ha que en diuen destí. Tan se val. La veritat és que aquella frase torna a nosaltres amb tot el sentit del món, ara toca més que mai i això és el que farem per sempre més, perquè ets la nostra petita, la nostra princesa i t’acompanyarem amb totes les nostres forces en la teva lluita, perquè nosaltres filla…nosaltres… “MATAREM MONSTRES PER TU”.

—————————————————————————————————————————————–

  • Alrededores de marzo de 2011 ….

Los dos entrábamos emocionados y ansiosos en la sala Razzmatazz de Barcelona. Hacía escasos 45 minutos que habíamos salido del aeropuerto del Prat, ese fin de semana lo pasábamos juntos en Vilafranca. El motivo principal eran las entradas que teníamos para el concierto de uno de nuestros grupos preferidos, Love of Lesbian.

Aquella noche preveía muchos momentos mágicos, uno de ellos estaba a punto de convertirse sin duda en uno de los más especiales que hemos compartido juntos, uno de esos que recordaremos toda la vida.

Ya había pasado más de medio concierto, acalorados y con alguna que otra copa a “las espaldas”, escuchábamos, bien cogidos de la mano, a Santi Balmes cantando “Un día en el parque”. Ya de por sí la canción emociona, pero en el momento álgido, toda la multitud presente en la sala escuchando en silencio, pronunció aquella frase que tanto nos marcó. Esa frase que en un futuro iba a cobrar tanto sentido para nosotros…

  • Finales del 2011 …

Santi Balmes, cantante del grupo Love of Lesbian, inicia un nuevo camino por el sector literario y publica su primer libro. La protagonista del libro se llama Martina. “¡¡Que casualidad!! ¡¡Siempre hemos dicho que si algún día tenemos una hija le diremos Martina!!” pensamos.

La protagonista del libro tiene miedo por las noches. Cree que bajo el suelo de su habitación hay un mundo paralelo donde habitan monstruos que caminan boca abajo. El título del libro nos era familiar… sí, esa frase … otra casualidad seguramente …

  • Finales de Agosto de 2014

Estamos en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Estamos en la habitación con nuestra hija Martina. Sí … como la protagonista del libro. Acabamos de pasar el peor mes de nuestra vida y nos la marcará para siempre. Hemos vivido lo mejor, su nacimiento, y lo peor, hemos estado muy muy cerca de perderla.

Ya tenemos diagnóstico y ahora toca ser fuertes, toca mirar adelante. En uno de los momentos en que estamos los tres solos en la habitación, en silencio, reflexionando sobre los momentos vividos, nos viene a la cabeza aquella frase…

Hay quien lo llama casualidad, hay quien lo llama destino. No importa. La verdad es que aquella frase vuelve a nosotros con todo el sentido del mundo, ahora toca más que nunca y eso es lo que haremos para siempre, porque eres nuestra pequeña, nuestra princesa y te acompañaaremos con todas nuestras fuerzas en tu lucha, porque nosotros hija … nosotros … “MATAREMOS MONSTRUOS POR TI”.

—————————————————————————————————————————————–

  • Around March 2011 ….

We both entered excited and anxious at Razzmatazz club in Barcelona. Just 45 minutes befote we left El Prat’s airport, we were going to spent that weekend together in Vilafranca. The main reason for that was that we had tickets for the concert of one of our favorite bands, Love of Lesbian.

That night foresaw many magical moments, one of them was about to become undoubtedly one of the most special we have ever shared together, one of those we will always remember.

During the second part of the concert, heated and with some drink on “our shoulders”, we were listening, hand by hand, Santi Balmes singing “Un día en el parque”. The song itself is very emotive, but at the peak, the whole crowd in the room listening in silence, we heard the phrase that marked us both. That phrase that in the future would recover as much sense to us…

  • End of 2011 …

Santi Balmes, singer of the group Love of Lesbian, starts a new path through the literary sector and publishes his first book. The protagonist of the book is called Martina. “What a coincidence!! We have always said that if I we ever have a daughter will cal her Martina!!” we thought.

The protagonist of the book is afraid at night. She believes that under the floor of his room there is a parallel world inhabited by monsters who walk upside down. The book’s title was familiar for us… yes, that phrase… another coincidence surely …

  • Late August 2014

We are at Sant Joan de Déu Hospital in Barcelona. We are in the room with our daughter Martina. Yes… like the protagonista of the book. We’ve just spent the worst month of our lives and it will mark our lifes hereafter. We have lived the best, her birth, and worse, we have been very close to losing her.

We have the diagnose and now its time to be strong, time to look forward. Once we are alone in the room, quietly reflecting on the lived moments, it comes to our head that phrase…

Somebody call it coincidence, other ones call it fate. It doesn’t matter. The truth is that that phrase come to us with a huge significate, now we know better than ever what we are going to do the rest of our lives, because you are our little girl, our princess and we’ll be close to you you with all our strength in your struggle, because we… we … “WE WILL KILL MONSTERS FOR YOU.”

5 thoughts on “Quina casualitat, un altre cop aquella frase… / Qué casualidad, otra vez aquella frase… / What a coincidence, once again that phrase…

  1. Pell de gallina i emoció cada vegada que us llegeixo. I angoxia de pensar en el vostre patiment en els moments dolents i els de la Martina…i admiració quan us llegeixo tant valents i mirant endevant, seguint oferint-li el millor. Cracks, no em canso de dir-ho. Sou tots 3 uns cracks.

    petons i moltes energies!

    1. Hola Laura!! moltes gràcies pel teu suport i el ànims. Nosaltres no ens cansem de dir-ho, la crack és ella, nosaltres només ens limitem a estar al seu costat acompanyant-la de la millor forma possible per tal que sigui la nena més feliç del món. Avui creiem que ho és i això ens fa a nosaltres també molt feliços.
      Esperem que les futures entrades al post t’agradin igual o més i que sobretot t’ajudin a conèixer millor tant a la Martina com el nostre dia a dia.
      Una forta abraçada.
      Estem en contacte. : )

    1. Hi!! nice!! it is great you love it!! And it is great also you have found us!!
      We use to traduce also our posts in english but we don’t speak italian so we can not translate in that lenguage. sorry for that. (i guess you are italian becasue of the email adress jeje).
      One of our ambitions is to give info and help to other families which need more info about this disease or others. Is it your case??
      Best regards!

  2. It’s rare for me to uncover something on the web that’s as entertaining and intriguing as what you have got here. Your page is sweet, your graphics are fantastic, and what’s far more, you use source that are relevant to what you are saying. That you are definitely 1 in a million, properly done!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *