Per què? / ¿Por qué?

Per què una malaltia? I per què no?

Per què una malaltia rara? Perquè la fa més especial.

Per què seguim endavant? Perquè no hi alternativa.

Per què lluitem? Per força.

Per què som forts? Perquè no estem sols.

Per què és tan difícil? Perquè no ens podem relaxar.

Per què no trobem respostes? Perquè cada resposta porta més preguntes.

Per què plorem? Perquè ens equivoquem.

Per què ens equivoquem? Perquè decidim.

Per què decidim? Perquè creixem.

Per què creixem? Perquè aprenem.

Per què no ens podem canviar per ella? Perquè ens necesita.

Per què tenim por? Perquè la necessitem.

Per què a mi? Perquè si.

Per què a la Martina? Per casualitat.

Per què a la Gina? Per sort.

Per què a nosaltres? Per AMOR.

 


 

¿Por qué una enfermedad? Y por qué no?

¿Por qué una enfermedad rara? Para que la hace más especial.

¿Por qué seguimos adelante? Porque no hay alternativa.

¿Por qué luchamos? Por fuerza.

¿Por qué somos fuertes? Porque no estamos solos.

¿Por qué es tan difícil? Porque no nos podemos relajar.

¿Por qué no encontramos respuestas? Porque cada respuesta lleva más preguntas.

¿Por qué lloramos? Porque nos equivocamos.

¿Por qué nos equivocamos? Porque decidimos.

¿Por qué decidimos? Porque crecemos.

¿Por qué crecemos? Porque aprendemos.

¿Por qué no nos podemos cambiar por ella? Para que nos necesita.

¿Por qué tenemos miedo? Porque la necesitamos.

¿Por qué a mí? Porque sí.

¿Por qué a Martina? Por casualidad.

¿Por qué a Gina? Por suerte.

¿Por qué nosotros? Por AMOR.

5 thoughts on “Per què? / ¿Por qué?

    1. Ens ha tocat ser forts, no hem tingut una altra opció veient com la Martina tira endavant dia rera dia!! Gràcies Anna!! una abraçada!!

  1. Com us sento i us entenc…
    Jo no vaig patir com a mare, una malaltia com la Martina, pero se el que es una Uci, un hospital, un quedar-te dormida en una sala d’espera, esperan entrar a la uci, esperar un cambi, una bona noticia, sentir com no pots reprimir les llágrimes, l’impotencia, buscar força quan creus que ja no t’en queda….
    Es la vida? I dius per qué a ella, a mi? I no tens resposta, i la resposta es per qué si…
    I comença la lluita del dia a dia i quan arriba la primera rialla, la primera caricia…. Veus la llum!!!!
    Vull animar-vos desde aquestas ratlles, per que jo qüasi perdo a la meva filla, d’altres amb la mateixa malaltía, no varen tenir tanta sort i avui son angelets…
    Ja han pasat qüasi 18 anys d’aquell “per qué a mi”? I la Carla ja es una nena normal sense cap problema greu. I com us deia vull animar-vos, per que encara que el cami será llarg, ho aconseguireu, per que teniu una força i una pasió que es diu: AMOR.
    Anims familia, que la Martina es i será una caixa de bones sorpressas, ho aconseguirá, una abraçada positiva!!!!

    1. Gràcies Puri, les teves paraules són de gran ajuda per nosaltres. Ens alegrem molt de que la Carla i vosaltres poguéssiu superar la situació. Al final ens queda buscar el costat positiu de les coses, superar amb èxit una situació amb tant de patiment fa que el vincle se’n vegi reforçat enormement. És increible el vincle que ens uneix amb la Matina (i la Gina clar, ella també forma part d’aquesta història). Segur que el vostre vincle amb la Carla és especial.
      Un amic em va dir un dia…”no saps mai ho fort que pots arribar a ser fins que ser fort es converteix en la teva única opció”. Som forts, tots i totes, i sobretots ells i elles, els nostres fills/es. Ho mereixen TOT!!
      Gràcies i ànims!!

  2. Fuerza por la dedicación, por la entrega, por las horas eternas,
    Gracias por vuestro amor y por el ejemplo a seguir, nuestra familia quiere colaborar dando un segundo más de fuerza, y, de amor a esa princesa que será reina de nuestros corazones.
    Queremos unas de esas fabulosas pulseras ( 10/Ud ) para que todos los nuestros puedan enseñar orgullosos por donde vallamos.

    Gracias por ser como sois..
    Un fuerte abrazo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *