Gràcies 2017 / Gracias 2017

Ja s’acaba aquest any i com és habitual en aquestes dates fem balanç de l’any vençut… que podem dir-ne…??  doncs la primera paraula que ens ve al cap és “GRACIES”.

“Gràcies” per ser-hi cada dia. “Gràcies” perquè ha sigut un any ple de emocions, un any de conèixer gent nova, gent que ens acompanya i ens ajuda en aquest camí, en aquest projecte.  Un any on hem al·lucinat amb la resposta de tots vosaltres envers el projecte #loverare i les samarretes.

L’arribada de la Gina a casa (2016) ens ha donat molta energia. Té una vitalitat i una capacitat d’aprenentatge increïbles, no deixa de sorprendre’ns dia a dia. Tanmateix a vegades ens fa veure la realitat que tenim a casa amb la Martina… La  Gina ho fa tot pràcticament sense esforç, les coses li surten per naturalitat, el simple procés de la evolució i l’aprenentatge. Per alta banda veus que la Martina fa un esforç titànic per fer les mateixes coses, i fins i tot hi ha coses que ni tan sols sap fer o no farà mai… i la Gina ja les fa…

Tot i així cada dia ens dóna una lliçó, de lluita, d’esperança i de gratitud. Si, gratitud, perquè hi ha dies que descarreguem la nostra ràbia contra ella i ella en canvi ens fa abraçades i ens regala somriures que no tenen preu.

“Gràcies” família i amics per sempre estar pensant en ella i en nosaltres.

“Gràcies” a tots els que heu fet una aportació al projecte #LOVERARE. Ho vam iniciar amb incertesa, no sabíem que passaria, no volíem que sembles que demanàvem caritat, no volíem que ningú es pensés que ens en volíem lucrar d’això…”Gràcies” per entendre-ho i per animar-nos a fer més coses. Estigueu atents al 2018… ; )

“Gràcies” a les professionals que l’acompanyeu, que la tracteu amb tant d’amor i que a nosaltres ens enteneu tant bé. “GRÀCIES” per tanta empatia.

“Gràcies” a Vero i Oriol per compartir la nostra lluita, per unir la vostra amb la nostra i per pensar en nosaltres i portar el nostre logo en les vostres curses. Desitgem que us donin l’energia necessària per superar moments de flaqueses, no només a les curses.

“Gràcies” J.Rivas per tindre present la Martina en moments tant importants.

“Gràcies” Nèlia i Dani, sense vosaltres el projecte de les polseres #loverare no hagués arribat mai a bon port. La vostra implicació altruista no té preu, no us ho podrem agrair mai prou.

“Gràcies” CAMPUS KIDS CLUB per la vostra solidaritat.

“Gràcies” Anna per fer possible i proposar la nostra causa com a beneficiaria de la mini10k del 2018.  També a tots els col·laboradors (pediatria, fondistes Penedès, comerciants centre vila, etc). Mai hauríem imaginat ser els  “protagonistes” de un acte semblant, i mira, ho encarem inquiets i nerviosos però amb tot l’agraïment i la il·lusió del món. “Gràcies” Vilafranca.

“Gràcies” Gina, si, un milió de gràcies perquè amb tan sols amb un any HO VEUS i HO ENTÉNS TOT.

“GRÀCIES” MARTINA PER LLUITAR.

Adéu i “gràcies” per tant 2017. 2018… prepara’t, som molts i venim amb força!!

 


 

Ya se acaba este año y como es habitual en estas fechas hacemos balance del año vencido … que podemos decir… ?? pues la primera palabra que nos viene a la mente es “GRACIAS”.

“Gracias” por estar ahí cada día. “Gracias” porque ha sido un año lleno de emociones, un año de conocer gente nueva, gente que nos acompaña y nos ayuda en este camino, en este proyecto. Un año donde hemos alucinado con la respuesta de todos vosotros con el proyecto #loverare y las camisetas.

La llegada de Gina a casa (2016) nos ha dado mucha energía. Tiene una vitalidad y una capacidad de aprendizaje increíbles, no deja de sorprendernos día a día. Sin embargo a veces nos hace ver la realidad que tenemos en casa con Martina … Gina lo hace todo prácticamente sin esfuerzo, las cosas le salen por naturalidad, el simple proceso de la evolución y el aprendizaje. Por otro lado vemos que Martina hace un esfuerzo titánico para hacer las mismas cosas, e incluso hay cosas que ni siquiera sabe hacer o no hará nunca … y Gina ya las hace …

Aún así cada día nos da una lección, de lucha, de esperanza y de gratitud. Si, gratitud, porque hay días que descargamos nuestra rabia contra ella y ella en cambio nos hace abrazos y nos regala sonrisas que no tienen precio.

“Gracias” familia y amigos por siempre estar pensando en ella y en nosotros.

“Gracias” a todos los que habéis hecho una aportación al proyecto #LOVERARE. Lo iniciamos con incertidumbre, no sabíamos que pasaría, no queríamos que pareciese que pedíamos caridad, no queríamos que nadie se pensara que nos queríamos lucrar de ello … “Gracias” por entenderlo y por animarnos a hacer más cosas. Estad atentos al 2018…; )

“Gracias” a las profesionales que la acompañáis, que la tratáis con tanto amor y que a nosotros nos entendéis tan bien. “GRACIAS” por tanta empatía.

“Gracias” a Vero y Oriol para compartir nuestra lucha, para unir vuestra con la nuestra y por pensar en nosotros y llevar nuestro logo en vuestras carreras. Deseamos que os dé la energía necesaria para superar momentos de flaquezas, no sólo a las carreras.

“Gracias” J.Rivas por tener a Martina presente en momentos tan importantes.

“Gracias” Nèlia y Dani, sin vosotros el proyecto de las pulseras #loverare no hubiera llegado nunca a buen puerto. Vuestra implicación altruista no tiene precio, no os lo podremos agradecer nunca lo suficiente.

“Gracias” CAMPUS KIDS CLUB por vuestra solidaridad.

“Gracias” Anna por hacer posible y proponer nuestra causa como beneficiaria de la mini10k del 2018. También a todos los colaboradores (pediatría, fondistas Penedès, comerciantes centre vila, etc). Nunca hubiéramos imaginado ser los “protagonistas” de un acto semejante, y mira, lo encaramos inquietos y nerviosos pero con todo el agradecimiento y la ilusión del mundo. “Gracias” Vilafranca.

“Gracias” Gina, si, un millón de gracias porque con tan sólo con un año LO VES y LO ENTIENDES TODO.

“GRACIAS” MARTINA POR LUCHAR.

Adiós y “gracias” por tanto 2017. 2018… prepárate, somos muchos y venimos con fuerza!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *