Els pares estan contents / Mis padres están contentos / Mum and Dad are happy

Els pares avui estan contents. Ja era hora, porten molts dies preocupats, nerviosos i fins i tot tensos. Aquests dies hem anat de metges també, però no per mi, aquesta vegada no he arribat a entrar ni a consulta… no entenia res, era a la mama a qui miraven, a qui feien proves, una mica angoixant tot plegat.

Els pares avui m’ho han explicat, aviat hauré de compartir les meves joguines, aviat tindré una germana petita.

Diuen que ja és primavera, ja ho he viscut abans això! La primavera denota alegria, llum, claror, renovació i il·lusió. Tots els animals surten dels seus amagatalls i els arbres tornen a florir recordant-nos que la fredor de l’hivern ha passat, que ens podem treure de sobre els abrics feixucs que arrosseguem com si fossin pors d’un passat tremolós.
A la primavera tot reneix. Reneixen les ganes de fer esport, les ganes de sortir, de gaudir de la natura, del sol, del mar, de la muntanya… de gaudir plenament de la vida i tot el que ens envolta.

Germaneta, tu que estàs en camí, 16 setmanes hem hagut d’esperar tots per saber que no tens la malaltia, aquesta malaltia que tants disgustos ens ha donat i contra la que tant estic lluitant. Els pares me’n donen les gràcies, diuen que els he avisat, patint jo la malaltia, de que havien de certificar amb proves mèdiques que la teva salut no estava en entredit. Em diuen una vegada i una altra: “Gràcies Martina per aquest acte tant inconscient com generós.”

Han estat 16 setmanes parlant de tu en veu baixa, els pares no volien fer-se masses il·lusions per si el resultat no era l’esperat i havien de tirar enrere…. Bé, la realitat no és ben bé així, n’han parlat en veu baixa però la il·lusió no ha deixat mai de créixer a passos gegants de la mateixa forma que tu has anat creixent dins la panxa de la mama. I al mateix temps que tu creixies, tota la fortalesa i valentia que tenien quan van decidir “buscar-te” s’anava convertint en por. Una por terrible a veure’s avocats a dir-te adéu, por a no tenir-te.

Finalment un cop de sort, la trucada del doctor. Els papes agafen el telèfon i responen amb veu i cames tremoloses tot preparant-se per escoltar el “veredicte”: “estudi genètic normal”. Llàgrimes, alegria i una joia encara prudent de tant retenir-la. Germaneta, quines ganes que tinc que vinguis!! Encara no has nascut i aquí tothom ja està tan content…!!

A tu mama, mai podràs arribar a ser conscient de ho forta que ets. Has demostrat una valentia i un coratge estoic acceptant iniciar aquest embaràs sabent el gran percentatge de possibilitats de que la cosa no anés bé. Han estat 16 setmanes portant dins teu a una petita que anava creixent a ritme vertiginós i l’has cuidat i protegit amb el cor encongit pel dubte. El papa, la germaneta i jo mai et podrem compensar tot el que fas per nosaltres. Parlo en nom dels tres per dir-te que ets la millor companya i mare amb qui un home o uns fills poden compartir la seva vida. Gràcies.

A tots vosaltres que esteu tan pendents de mi, que ens animeu i ajudeu a seguir endavant, avui compartim amb vosaltres la nostra alegria. Jo estic bé i tots estem molt contents!! Aviat tindré una germaneta!!

PD: Germaneta, a casa hi ha un “cunillet” a ratlles blanques i grogues que és com un drapet… aquest ni tocar-lo!! Jijiji


Mis padres hoy están contentos. Ya era hora, llevan muchos días preocupados, nerviosos e incluso tensos. Estos días también hemos ido de médicos, pero no para mí, esta vez no he llegado a entrar ni a consulta … no entendía nada, esta vez era a mamà a quien miraban, a quien hacían pruebas, un poco angustioso todo.

Mis padres hoy me lo han explicado, pronto tendré que compartir mis juguetes, pronto tendré una hermana pequeña.

Dicen que ya es primavera, ya lo he vivido antes esto! La primavera denota alegría, luz, claridad, renovación e ilusión. Todos los animales salen de sus escondites y los árboles vuelven a florecer recordándonos que la frialdad del invierno ha pasado, que nos podemos quitar de encima los abrigos pesados que arrastramos como si fueran miedos de un pasado tembloroso.

En primavera todo renace. Renacen las ganas de hacer deporte, las ganas de salir, de disfrutar de la naturaleza, del sol, del mar, de la montaña … de disfrutar plenamente de la vida y todo lo que nos rodea.

Hermanita, tú que estás en el camino, 16 semanas hemos tenido que esperar todos para saber que no tienes la enfermedad, esta enfermedad que tantos disgustos nos ha dado y contra la que tanto estoy luchando. Papa y mama me dan las gracias, dicen que les he avisado, sufriendo yo la enfermedad, de que debían certificar con pruebas médicas que tu salud no estaba en entredicho. Me dicen una y otra vez: “Gracias Martina por este acto tanto inconsciente como generoso.”

Han sido 16 semanas hablando de ti en voz baja, papa y mama no querían hacerse demasiadas ilusiones por si el resultado no era el esperado y tenían que echar “marcha atrás”…. Bueno, la realidad no es así, han hablado en voz baja pero la ilusión no ha dejado de crecer a pasos agigantados de la misma forma que tú has ido creciendo en el vientre de la mamá. Y al mismo tiempo que tú crecías, toda la fortaleza y valentía que tenían cuando decidieron “buscarte” se iba convirtiendo en miedo. Un miedo terrible a verse abogados a decirte adiós, miedo a no tenerte.

Finalmente un golpe de suerte, la llamada del doctor. Papa y mama cogen el teléfono y responden con voz y piernas temblorosas preparándose para escuchar el “veredicto”: “estudio genético normal”. Lágrimas, alegría y una joya aún prudente de tanto retenerla. Hermanita, qué ganas tengo de que vengas !! Todavía no has nacido y aquí todo el mundo ya está tan contento… !!

A ti mama, nunca podrás llegar a ser consciente de lo fuerte que eres. Has demostrado una valentía y un coraje estoico aceptando iniciar este embarazo sabiendo el gran porcentaje de posibilidades de que la cosa no fuera bien. Han sido 16 semanas llevando dentro de ti a una pequeña que iba creciendo a ritmo vertiginoso y la has cuidado y protegido con el corazón encogido por la duda. Papa, mi hermanita y yo nunca podremos compensar todo lo que haces por nosotros. Hablo en nombre de los tres para decirte que eres la mejor compañera y madre con quien un hombre o unos hijos pueden compartir su vida. Gracias.

A todos vosotros que estáis tan pendientes de mí, que nos animáis y ayudáis a seguir adelante, hoy compartimos con vosotros nuestra alegría. Yo estoy bien y todos estamos muy contentos!! Pronto tendré una hermanita!!

PD: Hermanita, en casa hay un “conejito” a rayas blancas y amarillas que es como un trapito… este ni tocarlo!! jijiji

14 thoughts on “Els pares estan contents / Mis padres están contentos / Mum and Dad are happy

  1. esto de ser tiabuela me gusta, pero un poquico mas me gustaría poder abrazar a Martina, en fin, la vida que incluye todo, quiere que sea asi, con sus circunstancias….
    yo también quiero que esa sobrinica venga pronto y todo salga bien….
    sobrinos, seguir con esa fuerza que teneis y compartir con vuestros padres que son los que están mas cerca esos buenos momentos. un abrazo y besazo.

  2. Teniu una amor tan bonic, tot el que ens feu arribar, es això… Es amor incondicional… Es un plaer tenir-vos com a exemple de fortalesa, d’il·lusió, d’esperança, d’amor… La Martina es ja una nena molt Feliç tenint-vos com a pares, però estic segura que serà més feliç, si hi cap, amb la propera incorporació de la família. Me n’alegro moltíssim que tot estigui bé! M’emociona la vostra valentia i força. Una abraçada enorme i moltes felicitats família, sou únics!
    💕😙😙💕

  3. Felicidades,nos alegramos un montón. Un beso y un abrazo grande.😘

  4. Hola Martina!!!! Quina bona noticia que ens acabes de donar!!!!!
    Moltes felicitats per aquesta germaneta que tindràs i moltes felicitats als teus pares!!!!!

    Tenir germans és com tenir tresors i ja veuràs que potser al principi t’empiparàs una mica quan t’agafi el teu conillet a ratlles blanques i grogues però després segur que li deixes i juntes us ho passareu d’allò més bé!!!

    Martina, et segueixo per aqui i per IG i cada dia estàs més gran i guapa…….si mai véns amb els papes per Girona, aviseu que m’encantarà fer-te una abraçada!!!!!!

    Que vagi tot molt bé preciosa i cuida a la mama i a la germaneta que està a la panxa!!!!

    Molts petons preciosa!!!!!

    1. Moltes gràcies Iris!! De ben segur que seran grans companyes, amigues i compartiran molts jocs i secrets. Estem impacients ja…

      Hi tenim molts amics a Girona. Abans de tindre a la Matina hi veniem pràcticament 1 o dos cops al mes. Som uns enamorats de la ciutat. Ja fa més de dos anys que no venim… ja toca no?? a veure quan hi podem fer una escapada. Estarem encantats de quedar!! : )

      Petons

      1. Maria!
        Siiiiiii Girona enamora!!!!
        Doncs si veniu algun dia……ens trobem!!!
        I tant……encantada de quedar i conèixer la Martina i a vosaltres!!!

        Petons!

    1. Gràcies Maria!! això intentem jejeje. Una abraçada. Que tingueu un bon agost!! : )

  5. Oh!!! Qué buena noticia. La mejor para tus papis Martina. Estás muy guapa con la camiseta!!! Un besito grande.

  6. moltes fel.licitats! sou molt grans! i la Martina estarà encantada amb aquesta germaneta! no riureu ni res!! gaudiu del moment per que tot el que vindrà a partir d’ara, serà molt bonic!!

    petons grans!

    1. Gràcies Laura!! de ben segur que seran grans amigues i companyes de jocs i secrets. jejeje. Estem encantats i impacients per poder gaudir de les dues.

      Petoooons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *