El mosquit, una prova d’amor / El mosquito, una prueba de amor / The mosquito, a proof of love

Són sis els medicaments que li hem de donar cada dia a la Martina. Són sis els que ens ajuden a tirar endavant (a banda de la fórmula que complementa la seva alimentació). Alguns d’ells els pren una única vegada al dia i d’altres els repartim en 2 o 3 vegades. Un d’ells en concret és el que més respecte ens ha fet des de bon principi, la injecció.

Cada matí hem d’administrar a la Martina una certa quantitat de vitamina B12 intramuscularment…això significa que cada dia li hem de punxar la cama. “Tranquils, és una punxadeta de res, hi ha molta gent que es punxa…”. Gràcies, però no ens consola. L’única cosa que fa que el malestar es difumini una mica és que ella no plori quan la punxem. “Que egoistes!” podeu pensar. “A sobre que és la nena la que reb la punxada li demaneu que no plori per no sentir-se malament”. Doncs no, no van per aquí els trets. El malestar el tenim igual, no és gens agradable haver de fer-ho, l’únic que procurem és que sigui un moment relaxat, tranquil i calmat. Divertit inclús…però no sempre ho aconseguim.

Avui, per exemple, no ho hem aconseguit, ha plorat com feia molts dies que no plorava. Nosaltres no hem plorat, però la sensació de ser els pitjors pares del món per haver-li fet mal avui costarà de portar… Demà hi tornarem. “El mosquiiiiit!! que ve el mosquiiiit!!”.

Demà ho tornarem a intentar amb tot l’amor del món, el millor dels nostres somriures i l’esperança de que ella sàpiga i comprengui que és quelcom necessari que fem pel seu bé, que aquest “mal” no és més que una prova d’amor que cada matí hem de superar junts.

—————————————————————————————————————————————–

Son seis los medicamentos que le tenemos que dar cada día a Martina. Son seis los que nos ayudan a salir adelante (a parte de la fórmula que complementa su alimentación). Algunos de ellos les toma una única vez al día y otros los repartimos en 2 o 3 veces. Uno de ellos en concreto es el que más respeto nos ha hecho desde el principio, la inyección.

Cada mañana debemos administrar a Martina una cierta cantidad de vitamina B12 intramuscularmente… esto significa que cada día le debemos pinchar la pierna. “Tranquilos, es una pinchacito de nada, hay mucha gente que se pincha …”. Gracias, pero no nos consuela. Lo único que hace que el malestar se difumine un poco es que ella no llore cuando la pinchamos. “Que egoístas!” Podéis pensar. “Encima que es la niña la que recibe el pinchazo le piden que no llore para no sentirse mal ellos”. Pues no, no van por ahí los tiros. El malestar lo tenemos igual, no es nada agradable tener que hacerlo, lo único que procuramos es que sea un momento relajado, tranquilo y calmado. Divertido incluso… pero no siempre lo conseguimos.

Hoy, por ejemplo, no lo hemos conseguido, ha llorado como hacía muchos días que no lloraba. Nosotros no hemos llorado, pero la sensación de ser los peores padres del mundo por haberle hecho daño hoy será difícil de sobrellevar … Mañana volveremos a ello. “El mosquitoooo !! que viene el mosquitoooo !! “.

Mañana lo volveremos a intentar con todo el amor del mundo, la mejor de nuestras sonrisas y la esperanza de que ella sepa y comprenda que es algo necesario que hacemos por su bien, que este “mal” no es más que una prueba de amor que cada mañana debemos superar juntos.

—————————————————————————————————————————————–

Six is the number of drugs which we must give to Martina every day. These six help us to move forward (beside of the formula that complements her food). Some of them only once a day and others splitted in 2 or 3 times. One in particular made us feel less confortable… the injection.

Every morning we give her a certain amount of B12 vitamin intramuscularly… this means that every day we must prick her leg. “Don’t worry, it is just a little pinprick, many people get pricked every day…”. Thanks, but it doesn’t comfort us. We only feel a little bit better when she don’t cry when is punctured. “That’s selfish!” You may think. “Not only they prick her but also ask her don’t cry just to feel better themselves”. No, it’s not about this. The discomfort still remains,  it’s not pleasant to have to do it, all we seek is to turn it in a relaxed, quiet and peaceful time. Even funny… but we do not always succeed.

Today, for example, we haven’t succeeded, she cried a lot. We have not cried, but the feeling of being the worst parents in the world for hurting her today will be hard to bear… Tomorrow we’ll return to it. “Mosquito is comiiiiing !! the mosquitoooo!!”.

Tomorrow we’ll try again with all the love in the world, the best of our smiles and the hope she knows and understands that it’s something we need to do for her sake, that this “hurt” is nothing more than a proof of love that every morning we must overcome together.

9 thoughts on “El mosquit, una prova d’amor / El mosquito, una prueba de amor / The mosquito, a proof of love

  1. Tan de bó tots els mosquits piquèssin amb el mateix amor que els de la Martina, ella us ho agrairà sempre!

  2. Tan de bó tots els mosquits piquèssin amb el mateix amor que els de la Martina. Ella sempre us ho agrairà amb plor o rialles, però sempre n’estaràs agraïda ja veureu.
    Petons i una forta abraçada

    1. Això intentem!! jeje. De ben segur que quan en sigui més conscient ho entendrà (tot i que se n’intentarà escapar alguns dies jajajaja). Gràcies Olga!! parlem : )

      Petons

  3. Aquest sentiment de ser els pitjors pares del món us l’heu de treure del cap, tot el contrari, heu de saber i pensar que sou els millors pares que la Martina podria tenir i que tot, tot i tot allò que feu ho feu per que ella estigui be, feliç, protegida i cuidada. Ella ara no entendrà per que se l’ha de punxar cada dia, però ho farà i us estimara si cap encara més per que sap que no us rendireu i feu l’impossible per fer-li la vida el més fàcil possible, malgrat hi hagi dies que no sigui possible.
    Endevant!

    1. Moltes gràcies Laura! no sabem si som o no els millors que podria tenir, però som els que té. jeje. Ho intentarem fer de la millor forma possible, uns dies surt bé i d’altres no. És un aprenentatge constant.
      Moltes moltes moltes gràcies pels ànims
      una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *