Debut, quelcom no va bé / Debut, algo no va bien / Debut, something isn’t right

9 d’Agost de 2014, al voltant de les 9 del matí

Toni

Estic a la cuina, rentant biberons i preparant-los per esterilitzar. Quin invent això de l’estirilitzador de microones!! La veritat és que s’ho inventen tot.

Són aproximadament les 9 del matí. He deixat a la Maria i a la Martina al llit juntes, segur que la Maria té a la petitona en braços…és tant maca. Que bé, després de dos setmanes complicades amb la llet, sembla que per fi ve una bona ratxa. Aquesta nit ha begut una mica més (uns 10-15ml…). Sembla que l’esforç de despertar-se cada dos hores i “forçar-la” a menjar està donant els seus fruits.

De cop i volta sento com la Maria crida: “Martina!!! Martina!!!”. El cor em fa un salt, en un impuls repentí deixo tot el que estic fent/pensant i em llanço a correr cap a l’habitació. Pel camí, cops a les parets i pantalons trencats per una enganxada a un pom. En arribar la Martina rau en braços de sa mare, de peu al costat del llit. Sembla que la petita s’ha desmaiat y ha perdut el coneixement per un instant. Quan jo arribo la nena ja ha tornat en si, resta tranquila en braços de sa mare. La Maria està deconcertada, ens mirem espantats, als dos ens ve al cap el mateix… la carta que vam rebre ahir demanant que repetíssim el test del cribatge neonatal… quelcom no va bé.

Maria

Guuu…guuu..guuu…guuuuapa!! Aix com me la estimo a la meva princeseta. Penso fer-te tantes fotos i videos com pugui. No me’n cansaria mai. Avui és dissabte, avui no cal que anem a pesar com cada dia a l’ambulatori. Fins dilluns tenim temps, segur que si seguim com aquesta nit guanyem algo de pes.

Avui fa molt bon dia, segur que en Toni vol que anem a esmorzar fora. A veure si de tota la robeta que tenim trobo alguna cosa mona que no li vagi enorme…és tant petitona ella…

Penso: “Oh! Mira que en surt de mona en aquest video… l’enviaré per whatsapp a la familia.”. Just uns instants després la miro de reull i la noto “morta” sobre els meus braços. La moc però no respòn, ni s’inmuta. Crido amb totes les meves forces “Martina!!! Martina!!!” amb l’esperança que en Toni em senti i vingui ràpid. Estic aterrada, temolo de por. La nena respòn, ha tornat i en Toni arriba a l’habitació. Maleida carta…..!!

 

9 d’Agost de 2014, al voltant de les 9 del matí

Enterm a urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu…

—————————————————————————————————————————————–

9 de agosto de 2014, alrededor de las 9 de la mañana

Toni

 Estoy en la cocina, lavando biberones y preparándolos para esterilizar. Qué invento esto del esterilizador de microondas!! La verdad es que se lo inventan todo.

Son aproximadamente las 9 de la mañana. He dejado a María y a Martina en la cama juntas, seguro que María tiene a la pequeñita en brazos… es tan bonita. Que bien, después de dos semanas complicadas con la leche, parece que por fin viene una buena racha. Esta noche ha bebido un poco más (unos 10-15ml …). Parece que el esfuerzo de despertarse cada dos horas y “forzarla” a comer está dando sus frutos.

De repente siento como María grita: “Martina !!! Martina !!! “. El corazón me da un salto, en un impulso repentino dejo todo lo que estoy haciendo/pensando y corro hacia la habitación. Por el camino, golpes en las paredes y pantalones rotos por una enganchada a un pomo. Al llegar Martina está en brazos de su madre, de pie junto a la cama. Parece que la pequeña se ha desmayado y ha perdido el conocimiento por un instante. Cuando yo llego la niña ya ha vuelto en sí, està tranquila en brazos de su madre. María está desconcertada, nos miramos asustados, a los dos nos viene a la cabeza lo mismo… la carta que recibimos ayer pidiendo que repitiéramos el test de detección precoz neonatal… algo no va bien…

 Maria

 Guuu … guuu..guuu … guuuuapa !! Aix como la quiero a mi princesita. Pienso hacerte tantas fotos y vídeos como pueda. No me cansaría nunca. Hoy es sábado, hoy no es necesario que vayamos a pesar como cada día al ambulatorio. Hasta el lunes tenemos tiempo, seguro que si seguimos como esta noche ganamos algo de peso.

Hoy hace muy buen día, seguro que Toni quiere que vayamos a desayunar fuera. A ver si de toda la ropita que tenemos encuentro algo lindo que no le vaya enorme… es tant pequeñita ella…

Pienso: “Oh! Mira que bonita sale en este vídeo… lo enviaré por WhatsApp a la familia.”. Justo unos instantes después la miro de reojo y la noto “muerta” sobre mis brazos. La muevo pero no responde, ni se inmuta. Grito con todas mis fuerzas “Martina!!! Martina!!!” con la esperanza de que Toni me oiga y venga deprisa. Estoy aterrada, tiemblo de miedo, le soplo repetidamente la cara…. la niña responde, ha vuelto en sí y Toni llega a la habitación. Nos miramos… Maldita carta….. !!!

 

9 de agosto de 2014, alrededor de la 1 del mediodía

Entramos a urgencias del Hospital Sant Joan de Déu…

—————————————————————————————————————————————–

August 9, 2014, about 9 a.m.

Toni

 I’m in the kitchen, washing and preparing to sterilize bottles. What an invention the microwave sterilizer!! The truth is that in terms of babyes everything is invented.

About 9 in the morning. I left Maria and Martina together at bed, I am sure that Maria is holding little Martina in her arms… she is so pretty. Great, after two difficult weeks with milk, it seems that finally we are improving. Tonight she drank a little more (about 10-15ml …). It seems that the effort to wake up every two hours and “force” her to eat is paying off.

Suddenly I hear Maria shouting: “Martina Martina !!! !!!”. The heart gives me a jump, on a sudden impulse I leave everything I’m doing/thinking and run into the room. Along the way, banging on the walls and ripped jeans with a hooked to a doorknob. Arriving Martina is in the arms of her mother, standing beside the bed. It seems that she has fainted and lost consciousness for a moment. She has already turned itself and now she is quiet in her mother’s arms. Maria is confused, we looked each other frightened, it comes both to mind the same … the letter we received yesterday saying that we must repeat the neonatal screening test … something isn’t right. …

 Maria

 Guuu … guuu..guuu … guuuuapa !! Aix I love my princess so much. I’ll make as many photos and videos as i can. I’ll never get tired about that. Today is Saturday today there’s no need to go though the doctor to check weight.. We have time until Monday, i am sure that if we continue like tonight we’ll gain some weight.

Today it’s sunny, sure Toni wants us to go out for breakfast. Let’s see if between all the clothes I can  find something cute that fits her… she is so tiny …

I think, “Oh Look how beautiful she appears in this video… I will send it to the family via WhatsApp!”. Just few seconds later I look sideway and i notice her “dead” on my arms. I shake her but she doesn’t respond, he is unfazed. I shout as high as I can “Martina Martina!!!” hoping that Toni hears me and comes quickly. I’m terrified, I tremble with fear, I blow her face several times… she responds, she has regained consciousness and Toni reaches the room. We look each other…. damn letter … !!

 

August 9, 2014, about 9 a.m.

We are entering Sant Joan de Déu Hospital….

11 thoughts on “Debut, quelcom no va bé / Debut, algo no va bien / Debut, something isn’t right

  1. Tengo el corazón a 1.000 por hora después de leerlo…..vello de punta , que difícil se hace que conozcas ha alguien que haya pasado por esos momentos.. Que deciros…..sois fuertes y que no estáis solos , un besazo a los tres!!!

    1. Mónica, fueron momentos muy duros. Gracias por el apoyo, nos sentimos muy arropados.
      Muchos besos y seguimos en contacto!!

  2. Quines paraules… Transmeteu tant.. He pogut sentir la por de la que parleu.
    Ens agradaria molt conèixer a la Martina en persona ha de ser una nena tan especial alhora que preciosa com es veu a les fotos.
    Hem fet molta difusió del blog, tothom es queda meravellat amb la tendresa com expliqueu el vostre testimoni, sou tot un exemple.
    Som molts els que us seguim i ens anirem emocionant acompanyant-vos en aquest cami gràcies al blog.
    Una afraçada.
    Gemma i Valentina.

    1. L’objectiu és transmetre, esperem poder-ho fer també tant bé amb les alegries i coses bones (que també n’hi han jeje).
      Moltes gràcies per fer-ne difusió, per nosaltres és important. De ben segur que algún dia la coneixeu, això és ben fàcil de sol·lucionar. ; )
      Gràcies per seguir-nos, esperem poder seguir intercanviant opinions i emocions a través de la web.
      Molts petons a les dos

  3. Emocionante y conmovedora…me tiene enganchada esta historia soys unos campeones mucha fuerza!!!!

    1. Muchas muchas gracias. La campeona es Martina, nosotros no le llegamos ni a la suela del zapato jeje. Un abrazo

  4. M’emociona… Tot! Us anire llegint ni que de vegades costi sou un exemple! Petons amics!

    1. De vegades costarà i de vegades serà molt més fàcil. Hi ha moments bons i dolents. Esperem que us hi emocioneu amb tots. : )
      Gràcies mercè! gràcies amiga!
      Una abraçada als tres

    1. Gràcies Lili!! ho fem amb tot l’amor del món : )
      Petoníssims

  5. No puc imaginar-me l’angoixa d’aquell moment…i dels que vindrien després. Els que som pares és a l’últim q volem fer front. Però és admirable la valentia amb que encareu aquesta lluita diaria de la Martina, i a més amb la generositat de compartir-ho amb el que ajudeu i doneu una lliçó de vida i d’amor.
    Molta força!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *