Avui és 9 d’Agost / Hoy es 9 de Agosto / Today is August 9th

Avui és 9 d’agost. Aquesta data havia estat una data qualsevol, un dia en el qual segurament estàvem gaudint de vacances o potser fent algun quadern d’estiu, o pitjor encara, estudiant per algun examen de recuperació de setembre. Aquesta data “qualsevol” fa dos anys va passar a formar part del “Top 10” de dates que han marcat la nostra vida.

Avui ens hem despertat i ens hem mirat en silenci. Avui no cal dir “bon dia” o preguntar “com has dormit?”, avui només calen mirades i algun que altre gest de complicitat. Una aclucada d’ull, una agafada de mà i una sentidíssima abraçada felicitant-nos mútuament per haver superat l’horror que va començar aquell dia. No calen paraules, avui és 9 d’Agost.

Molts són els records que aniran apareixent al llarg del dia. Com qui no vol la cosa…”mira, les 9:30h, ara segurament ja havia fet el primer debut…” o “les 13h, ara ja estàvem de camí a l’Hospital”… no ens imaginàvem pas el que teníem per davant…

No volem que això es converteixi en quelcom semblant a un “mur de les lamentacions”. Si, tenim dret a plorar, ho fem i ho diem sense embuts. Però també tenim dret a ser feliços i molts motius per ser-ho. Avui, malgrat ser un dia ple de records de moments durs i tristos, és un dia especialment senyalat amb molts motius per ser feliços. La unió fa la força i això ens ha unit moltíssim.

Fa un temps vam llegir una frase que ens va agradar molt. És habitual sentir o llegir comentaris que ens diuen ho forts o lluitadors que som. Ho bé que ho fem i quina sort té la Martina de tindre’ns com a pares. Nosaltres no estem gens d’acord amb això de que “Déu envia els seus millors soldats a les batalles més dures”. No, no va pas així la cosa. Estem plenament convençuts que la situació és completament a l’inrevés, els nens amb dificultats NO són “enviats” a pares especials, els nens amb dificultats FAN especials als seus pares.

Avui fa dos anys que tot va començar, però avui no toca plorar. Avui toca felicitar-se i ser feliços per ser on som. Avui toca cel·lebrar-ho. Gràcies Martina!!


Hoy es 9 de agosto. Esta fecha había sido una fecha cualquiera, un día en el que seguramente estábamos disfrutando de vacaciones o quizás haciendo algún cuaderno de verano, o peor aún, estudiando para algún examen de recuperación de septiembre. Esta fecha “cualquiera” hace dos años pasó a formar parte del “Top 10” de fechas que han marcado nuestra vida.

Hoy nos hemos despertado y nos hemos mirado en silencio. Hoy no hace falta decir “buenos días” o preguntar “cómo has dormido?”, Hoy bastan miradas y algún que otro guiño. Una guiño, una cogida de mano y un sentidísimo abrazo felicitándonos mutuamente por haber superado el horror que comenzó ese día. No hacen falta palabras, hoy es 9 de Agosto.

Muchos son los recuerdos que irán apareciendo a lo largo del día. Como quien no quiere la cosa … “mira, las 9: 30h, ahora seguramente ya había hecho el primer debut …” o “las 13h, ahora ya estábamos de camino al Hospital”… no nos imaginábamos para nada lo que teníamos por delante…

No queremos que esto se convierta en algo parecido a un “muro de las lamentaciones”. Si, tenemos derecho a llorar, lo hacemos y lo decimos sin rodeos. Pero también tenemos derecho a ser felices y muchos motivos para serlo. Hoy, a pesar de ser un día lleno de recuerdos de momentos duros y tristes, es un día especialmente señalado con muchos motivos para ser felices. La unión hace la fuerza y esto nos ha unido muchísimo.

Hace un tiempo leímos una frase que nos gustó mucho. Es habitual oír o leer comentarios que nos dicen lo fuertes o luchadores que somos. Lo bien que lo hacemos y qué suerte tiene Martina de tenernos como padres. Nosotros no estamos nada de acuerdo con eso de que “Dios envía sus mejores soldados a las batallas más duras”. No, no va así la cosa. Estamos plenamente convencidos de que la situación es completamente al revés, los niños con dificultades NO son “enviados” a padres especiales, los niños con dificultades HACEN especiales a sus padres.

Hoy hace dos años que todo comenzó, pero hoy no toca llorar. Hoy toca felicitarse y ser felices por estar donde estamos. Hoy toca celebrarlo. Gracias Martina!!


(sorry, will be translated shortly)

5 thoughts on “Avui és 9 d’Agost / Hoy es 9 de Agosto / Today is August 9th

  1. Maria!
    Una vegada més m’has tornat emocionar amb les teves paraules! No en tinc cap dubte de que la Martina us ha fet ser especials i més feliços!!!
    Com va l’embaràs? Espero que et trobis bé i disfruteu les vacances x Mallorca. Petons i abraçades a tots!

  2. Maria!
    Una vegada més m’has tornat a emocionar amb les teves paraules! No en tinc cap dubte de que la Martina us ha fet ser especials i més feliços!!!
    Com va l’embaràs? Espero que et trobis bé i disfruteu les vacances x Mallorca. Petons i abraçades a tots!

  3. Som molt les famíles que cada dia ens il.lusionem amb les fites aconseguides pels nostres fills i filles. Objectius fets a mida, i adaptats pq la seva vida estigui plena de petites i grans victòries que fan que mares i pares no deixem mai de creure en ells. Pq el límit, només se’l poden posar ells mateixos.
    Molts ànims, no estem sols en la lluita, enara q a vegades ho sembli.
    Sara i Joana- una vida adaptada

    1. Hola Sara, gràcies per les teves paraules. I mil gràcies també per compartir amb tots/es els vostres avenços, els de la joana i familia. Et puc ben assegurar que cada passeta endavant vostra o de qualsevol #petitvalent suposa per nosaltres una injecció enorme d’energia positiva. Aquesta que tant necessitem…
      Tandebò coincidim un dia i poguem conèixe’ns en persona. una abraçada i endavant familia!! Com bé dius estem junts en aquesta lluita, TOT per la felicitats de les nostres nenes!! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *