Avui és 9 d’agost. Aquesta data havia estat una data qualsevol, un dia en el qual segurament estàvem gaudint de vacances o potser fent algun quadern d’estiu, o pitjor encara, estudiant per algun examen de recuperació de setembre. Aquesta data “qualsevol” fa dos anys va passar a formar part del “Top 10” de dates que han marcat la nostra vida.
Avui ens hem despertat i ens hem mirat en silenci. Avui no cal dir “bon dia” o preguntar “com has dormit?”, avui només calen mirades i algun que altre gest de complicitat. Una aclucada d’ull, una agafada de mà i una sentidíssima abraçada felicitant-nos mútuament per haver superat l’horror que va començar aquell dia. No calen paraules, avui és 9 d’Agost.
Molts són els records que aniran apareixent al llarg del dia. Com qui no vol la cosa…”mira, les 9:30h, ara segurament ja havia fet el primer debut…” o “les 13h, ara ja estàvem de camí a l’Hospital”… no ens imaginàvem pas el que teníem per davant…
No volem que això es converteixi en quelcom semblant a un “mur de les lamentacions”. Si, tenim dret a plorar, ho fem i ho diem sense embuts. Però també tenim dret a ser feliços i molts motius per ser-ho. Avui, malgrat ser un dia ple de records de moments durs i tristos, és un dia especialment senyalat amb molts motius per ser feliços. La unió fa la força i això ens ha unit moltíssim.
Fa un temps vam llegir una frase que ens va agradar molt. És habitual sentir o llegir comentaris que ens diuen ho forts o lluitadors que som. Ho bé que ho fem i quina sort té la Martina de tindre’ns com a pares. Nosaltres no estem gens d’acord amb això de que “Déu envia els seus millors soldats a les batalles més dures”. No, no va pas així la cosa. Estem plenament convençuts que la situació és completament a l’inrevés, els nens amb dificultats NO són “enviats” a pares especials, els nens amb dificultats FAN especials als seus pares.
Avui fa dos anys que tot va començar, però avui no toca plorar. Avui toca felicitar-se i ser feliços per ser on som. Avui toca cel·lebrar-ho. Gràcies Martina!!
Hoy es 9 de agosto. Esta fecha había sido una fecha cualquiera, un día en el que seguramente estábamos disfrutando de vacaciones o quizás haciendo algún cuaderno de verano, o peor aún, estudiando para algún examen de recuperación de septiembre. Esta fecha “cualquiera” hace dos años pasó a formar parte del “Top 10” de fechas que han marcado nuestra vida.
Hoy nos hemos despertado y nos hemos mirado en silencio. Hoy no hace falta decir “buenos días” o preguntar “cómo has dormido?”, Hoy bastan miradas y algún que otro guiño. Una guiño, una cogida de mano y un sentidísimo abrazo felicitándonos mutuamente por haber superado el horror que comenzó ese día. No hacen falta palabras, hoy es 9 de Agosto.
Muchos son los recuerdos que irán apareciendo a lo largo del día. Como quien no quiere la cosa … “mira, las 9: 30h, ahora seguramente ya había hecho el primer debut …” o “las 13h, ahora ya estábamos de camino al Hospital”… no nos imaginábamos para nada lo que teníamos por delante…
No queremos que esto se convierta en algo parecido a un “muro de las lamentaciones”. Si, tenemos derecho a llorar, lo hacemos y lo decimos sin rodeos. Pero también tenemos derecho a ser felices y muchos motivos para serlo. Hoy, a pesar de ser un día lleno de recuerdos de momentos duros y tristes, es un día especialmente señalado con muchos motivos para ser felices. La unión hace la fuerza y esto nos ha unido muchísimo.
Hace un tiempo leímos una frase que nos gustó mucho. Es habitual oír o leer comentarios que nos dicen lo fuertes o luchadores que somos. Lo bien que lo hacemos y qué suerte tiene Martina de tenernos como padres. Nosotros no estamos nada de acuerdo con eso de que “Dios envía sus mejores soldados a las batallas más duras”. No, no va así la cosa. Estamos plenamente convencidos de que la situación es completamente al revés, los niños con dificultades NO son “enviados” a padres especiales, los niños con dificultades HACEN especiales a sus padres.
Hoy hace dos años que todo comenzó, pero hoy no toca llorar. Hoy toca felicitarse y ser felices por estar donde estamos. Hoy toca celebrarlo. Gracias Martina!!
(sorry, will be translated shortly)
Maria!
Una vegada més m’has tornat emocionar amb les teves paraules! No en tinc cap dubte de que la Martina us ha fet ser especials i més feliços!!!
Com va l’embaràs? Espero que et trobis bé i disfruteu les vacances x Mallorca. Petons i abraçades a tots!
Maria!
Una vegada més m’has tornat a emocionar amb les teves paraules! No en tinc cap dubte de que la Martina us ha fet ser especials i més feliços!!!
Com va l’embaràs? Espero que et trobis bé i disfruteu les vacances x Mallorca. Petons i abraçades a tots!
Endavant!!!💪🏻💪🏻💪🏻
Som molt les famíles que cada dia ens il.lusionem amb les fites aconseguides pels nostres fills i filles. Objectius fets a mida, i adaptats pq la seva vida estigui plena de petites i grans victòries que fan que mares i pares no deixem mai de creure en ells. Pq el límit, només se’l poden posar ells mateixos.
Molts ànims, no estem sols en la lluita, enara q a vegades ho sembli.
Sara i Joana- una vida adaptada
Hola Sara, gràcies per les teves paraules. I mil gràcies també per compartir amb tots/es els vostres avenços, els de la joana i familia. Et puc ben assegurar que cada passeta endavant vostra o de qualsevol #petitvalent suposa per nosaltres una injecció enorme d’energia positiva. Aquesta que tant necessitem…
Tandebò coincidim un dia i poguem conèixe’ns en persona. una abraçada i endavant familia!! Com bé dius estem junts en aquesta lluita, TOT per la felicitats de les nostres nenes!! 🙂